Adéu estimat Ramón, sempre estaràs amb nosaltres
Text: Jaime Bueno Sánchez

En motiu de la Diada de Catalunya l'onze de setembre els Minyons vam sortir en dos autocars en direcció a Montblanc per a actuar sobre el migdia amb els Castellers d'Esplugues i la colla local els Torraires de Montblanc. La diada anava com de costum amb el 3de7 inicial per a treure'ns els nervis de sobre per a intentar després el 4 de7 amb l’agulla. En segona ronda, els Cargolins (Castellers d’Esplugues) van intentar la torre de set. Com tothom sabeu el castell va fer llenya i en la caiguda un company nostre, en Ramón Rovira, va ser ferit pel gran cop. Ràpidament va ser traslladat en helicòpter a Barcelona a l'hospital Vall d'Hebrón. Després d'una anguniosa espera l'actuació va quedar suspesa. Finalment al cap de quatre dies l'esperança de tots va acabar en morir el nostre amic Ramón.

En Ramón era més que un primeres o segones mans a la pinya, era una de les persones més volcades a la colla i amb més entusiasme per la vida castellera. S'estimava més els castells que la seva pròpia vida, tant que fins i tot va donar-la ajudant els altres en una pinya aliena a la seva. No faltava a cap assaig i sempre estava amb un somriure a la cara, tot i que les coses no anessin com voldríem tots. Sempre estava disposat a compartir i  a ajudar tot el que pugués.
No t'amoïnis company ens deixes amb llàgrimes als ulls però mai deixarem de fer castells i aprendrem de les grans qualitats que tenies. Tots els castells seran nostres, però també teus. Gràcies per tot amic nostre, en cada aleta minyona que s'alçi sempre et recordarem.
Donem el nostre sincer condol a la seva gran família que són tant bones persones com ho va ser ell en vida.