El diumenge 20 d'octubre era el dia escollit aquest any per homenatjar el nostre recordat Ramon; a les onze del matí ens vam reunir alguns membres de la colla acompanyats per la vídua, dos dels seus fills i el nét del nostre company desaparegut fa ja dos anys, per retre una petita ofrena floral i dedicar-li la Diada que en minuts havia de començar a la Plaça de la Vila.

Guardat un minut de silenci, el president dels Minyons, el Quico Robles, va dedicar unes paraules oferint l'actuació del dia a la memòria de Ramon, seguit d'unes emotives paraules de la seva vídua, la Montserrat Torras, donant per finalitzat el petit acte ens dirigim ja a la plaça de la Vila on ja començaven a arribar els membres de les dues colles convidades .

Ja a plaça i acompanyats pels Castellers de Sant Pere i Sant Pau i pels Xicots de Vilafranca vam començar l'actuació al voltant de les puntualment a dos quarts d'una del migdia, actuant en primera posició els Xicots de Vilafranca, seguits pels Minyons de l'Arboç i tancant ronda els Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Hi havia ganes de treure'ns l'espina clavada des del Concurs 7 i es va arrencar igual que aquell dia, amb un castell que se'ns està donant bé el set de set, castell que va començar bastant ràpid, amb confiança, després de ser carregat es va començar a moure una mica tot i que mai va perillar la descarregada; ja teníem el nostre primer castell del dia i això ens donava bones sensacions afrontar la resta de la diada.

Ja en segona ronda el castell escollit va ser el cinc de set, castell que va estar una mica lent en la seva execució però segur a la carregada , amb alguns dubtes en començar el descens que va moure una mica el castell però de cap manera va perillar i va ser descarregat sense més problemes, ja teníem descarregats els mateixos castells que el dia del Concurs 7 i amb més confiança i seguretat que aquell dia el que va provocar en els membres de la colla que correguessin rumors d'un castell gran per a la tercera ronda, uns deien el tres de vuit, d'altres el quatre de vuit i d'altres la torre de set; però el Cap de Colla es va encarregar de portar-los a tots una altra vegada a la realitat i pels problemes de canalla que venim tenint durant tota la temporada va escollir el quatre de set amb agulla per tancar una bona Diada.

Per a aquest castell es van col·locar baixos més prims que els habituals , per poder encabir bé les agulles i el baix del pilar, decisió que sembla encertada ja que el castell tenia molt bona pinta durant la seva execució; ordenat, ferm i segur en la carregada tenia molt bona imatge, quan un petit dubte pel que sembla al nivell de dosos va provocar que l'acotxadora i l'enxaneta es desprenguessin i arrosseguessin amb elles el pom de dalt amb la qual cosa va acabar per enfonsar-se un castell que realment de tronc es veia molt bé .

Per no perdre ronda i completar el nostre tercer castell l'opció més segura d'aquest any era el

tres de set, castell que com sempre el vam descarregar sense cap problema, i amb el pilar de cinc es va cloure una bona diada malgrat l' ensurt de la tercera ronda.

Es va acabar el dia pujant a la canalla fins al balcó de l'Ajuntament per un pilar de quatre del qual el segon era el mateix cap de colla.