Aplec familiar entranyable

Apartat de la carretera N340, entre l’Arboç i la Ràpita, hi ha un petit nucli urbà on s’hi arriba per un camí forestal mig amagat.Allà hi trobem una ermita molt ben conservada i un grup de masies amb una placeta de terra.Si no fos per algun fanal i un parell de pals de connexions elèctriques diríem que ens trobem al tombant del segle XIX amb el XX.

 En aquest idíl·lic enclavament s’hi celebra cada any un aplec en honor de Sant Antoni Abat, a qui està consagrada la petita ermita.

Ja fa anys que es va optar per cedir tot el protagonisme a les seccions infantils de les diverses entitats arbocenques, que son les encarregades d’amenitzar la trobada. Diables, Esbart Dansaire, Ball de Bastons, Ball de Pastorets, Ball de Nans i Gegantons i Ball de Gitanes, tots amb les seves seccions infantils actuen a la petita plaça amb la imprescindible corrua de pares, avis, tiets i altres familiars, mòbil en mà per no perdre ni un detall.

Els Minyons tampoc ens volem perdre aquesta festa per a la nostra canalla i venim a fer una actuació/assaig on cap menut es pot quedar sense pujar. Diverses construccions de cinc es van alternant amb pilars i actuacions de les altres entitats. En definitiva, una bonica festa per a la canalla en un entorn sense cotxes ni sorolls, envoltats de vinyes i paisatge rural on ens transportem a un passat llunyà i bucòlic. La festa acaba amb coca i cava per tothom i un dinar a preu popular per qui vulgui rematar el diumenge a l’aire lliure.

Salut i castells!

Fotos:Ana Montoto

Quan erem quatre gats

Els Nois de la Torre han fet el mig segle de la seva primera actuació i estan molt orgullosos de poder cridar-ho als quatre vents. Ja fa uns anys erem poc més de mitja dotzena els eixelebrats que maldàvem per mantenir aquesta singular tradició de reunir-nos i mirar de tocar el cel amb els dits.

Per poder celebrar que han entrat en el “club” de les colles de més de 50 anys – amb els Nois ja en som 10 – aquests van idear una bonica jornada on les colles més veteranes del món casteller havíem d’oferir una petita actuació.

Malauradament no tothom ha pogut assistir a aquesta trobada i una exhibició que es preveia ben vistosa, amb un castell i un pilar per colla, ha acabat sent un aixecament conjunt de pilars de les colles que han vingut amb personal per a fer-ho. Set de les deu colles més antigues hem fet el nostre espadat, tot i que s’ha de dir que hi havia una representació mínima de les tres colles restants.

Un cop fets parlaments i pilars els amfitrions ens han obsequiat amb un bonic record i amb un generós àpat de germanor que ha estat del gust de tothom. Per molts anys Nois, que en feu com a mínim 50 més!

Salut i castells!

Una agradable excursió

L’aventura era prometedora i hi havia ganes, però seguim estant necessitats de més presència minyona a les diades. Tenim gent per fer un pas endavant però simplement mai coincidim tots a plaça. Aquest cop no va cambiar la dinàmica i entre la cinquantena d’efectius que ens vam desplaçar potser hi havia una quarantena de castellers de tronc i pinya sumats. Amb tot vam poder plantar una actuació digna de sis i disfrutar d’un generós acolliment dels Castellers andorrans i d’un públic bocabadat.

La jornada va ser llarga. Va començar a les set del matí a l’Arboç i es va allargar fins a la tornada a casa el mateix dia a la nit, doncs vam fer viatge d’anada i tornada el mateix dia. Malgrat tot va ser una jornada prou entretinguda i atípica, amb un dinar de germanor ben bo i abundant ofert per la colla local que vam haver d’acabar a corre-cuita per un temps incert amb fred i pluja. Aquesta darrera va provocar que se suspengués la cercavila prevista i va fer perillar la ubicació de l’actuació, encara que finalment la situació va remetre i vam poder actuar a la cèntrica i coneguda Plaça de la Rotonda.

L’actuació va anar prou bé i els Castellers d’Andorra van poder mostrar la bona feina feta aquests deu anys amb una actuació molt sòlida i amb una sensació de colla consolidada molt consistent.

Per la nostra part vam començar prou bé malgrat les nombroses baixes i canvis i vam poder executar un tres de sis ben sòlid. En segona ronda, però, vam poder constatar la importància de la pinya i degut a una manca d’efectius clau la subjecció de la torre no va anar com devia i els dos intents que vam fer es van haver de desmuntar.

Vam optar finalment per fer un tres amb l’agulla i un quatre de sis que van sortir prou dignament. Un parell de pilars per acomiadar l’actuació van tancar una bonica jornada que ens ha comportat noves amistats i poder comprovar com la flama castellera s’estén i consolida en terres allunyades de la zona tradicional.

Salut i castells!

Peu de foto: @Anna Montoto

Foto 1: Foto conjunta 

Foto 2: Tres de sis amb l'agulla dels Minyons

Cartell: Castellers d'Andorra